Torneig amistòs Claret-Casp ’18

El 14 de Desembre durem a terme una competició amistosa amb el col·legi Jesuïtes Casp.

Aquest torneig girarà al voltant del transport de fruita i constarà de 4 proves sorpresa, cada una més difícil que l’anterior, sobre aquest tema.

Per preparar-nos pel torneig, farem servir una catifa igual a la que es mostra a la imatge anterior, delimitada per 4 parets, i farem reptes a classe semblants als que ens trobarem el dia de la competició.

NORMATIVA GENERAL

Cap de les parts del robot, a excepció dels cables, pot sobresortir de les àrees quadrades del taulell.

El robot podrà fer el camí que vulgui, sempre i quan no desmonti altres elements que es puguin trobar sobre el taulell.

REPTE 1

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd i aparcar totalment al quadrat vermell.

REPTE 2

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd, agafar una fruita i deixar-la al quadrat groc, on també haurà d’aparcar.

REPTE 3

Un vehicle ha de sortir del quadrat vermell i deixar 2 fruites als quadrats verds que es vulgui, exceptuant el quadre verd de l’esquerra, on haurà d’aparcar.

REPTE 3

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd, agafar la fruita vermella (col·locada de forma alaetòria) i deixar-la a la zona vermella, on haurà d’aparcar.

Molí motoritzat 2

En aquest projecte, modificarem el nostre molí per poder fer-lo girar en un sentit o en un altre. Caldrà fer servir un circuit integrat anomenat “Puente H” per invertir la polaritat del motor.

Aquest molí doncs haurà de ser capaç de:

  1. Girar en sentit horari o antihorari, escollint la funció amb un polsador.
  2. Encendre o apagar el molí amb un 2n polsador.
  3. Controlar la velocitat del motor amb un potenciòmetre.

PUENTE H

Els Ponts H són un tipus de components coneguts amb el nom de circuits integrats. Els circuits integrats són components que tenen en el seu interior circuits molt complexos però que ocupen molt poc espai dins del
seu encapsulat. Aquests circuits integrats ajuden a simplificar els circuits més complexos al poder-los col·locar com a components individuals que es poden reemplaçar.

Per exemple, el pont H que és el que farem servir en aquest projecte disposa d’un determinat nombre de transistors en el seu interior. En cas de que volgués reproduir el circuit intern d’aquest pont H necessitariem una altra placa de proves per muntar en ella tots els components que conté aquest circuit integrat.

 

Molí motoritzat

Al projecte d’avui construirem un molí de vent, però fent servir un motor de correct contínua (així que no serà de vent…).

QUÈ CAL SABER SOBRE ELS MOTORS

Controlar motors amb Arduino és més complicat que simplement encendre i apagar díodes LEDs per un parell de raons. Primer, els motors necessiten més quantitat de corrent que la que els pins d’Arduino poden subministrar, i segon, els motors poden generar el seu propi corrent a través d’un procés anomenat inducció, el qual pot danyar el circuit si no es té en compte i no es corregeix. Leer más

Ping Pong Game

INSTRUCCIONS BÀSIQUES

S’ha de dissenyar un jos de pingpong per a 2 jugadors que s’acabi quan un dels dos arribi a 5 punts. Les pales s’han de moure amb les tecles que volgueu del teclat i el moviment de la bola ha de ser constant i continu.

Necessitarem:

  • 3 personatges:
    • bola (on hi haurà el programa “gros”)
    • pala del player 1 (posició inicial i moviment)
    • pala del player 2 (posició inicial i moviment)
  • Background amb els límits laterals pintats de colorspingpoong

Leer más

Temporitzador amb leds

En este proyecto construiremos un reloj de arena con un sensor de inclinación y  leds que se irán encendiendo uno a uno cada 10 segundos.

Hasta ahora, cuando se ha querido que suceda algo al pasar un intervalo de tiempo específico con Arduino se ha usado la instrucción delay(), la cual es útil pero un tanto limitada. Cuando se ejecuta delay() Arduino se paraliza hasta que se termine el tiempo especificado dentro de esta instrucción. Esto significa que no es posible trabajar con las señales de entrada y salida mientras está paralizado.

Delay tampoco es muy útil para llevar un control del tiempo transcurrido. Resulta un tanto engorroso hacer algo cada 10 segundos utilizando para ello delay junto con este tiempo de retraso.

La función millis() ayuda a resolver estos problemas. Realiza un seguimiento del tiempo que Arduino ha estado funcionando en mili segundos.

Los datos de tipo largo o long pueden guardar números de 32 bits (entre -2147483648 y 2147483647). Ya que no es posible contar el tiempo hacia atrás usando números negativos, la variable para guardar el tiempo que hay que usar en la función mills() se llama unsigned long. Cuando un tipo de datos es llamado unsigned (sin signo), solo trabaja con números positivos.

El sensor de inclinación trabaja igual que un interruptor pulsador. En su interior disponen de una pequeña cavidad con una bola de metal. Cuando el interruptor se gira la bola de metal se mueve en su interior rodando hasta uno de los extremos de la cavidad, haciendo que dos terminales se conecten entre sí de forma que se cierra el circuito que está conectado a la placa de pruebas. En ese momento el reloj de arena digital comenzará a contar un tiempo de 60 segundos encendiendo un LED, de los 6 de que dispone, cada 10 segundos.

Leer más

Ús de condensadors

Els servomotors són un tipus especial de motors que no giren al voltant d’un cercle contínuament,
sinó es mouen a una posició específica i romanen en ella fins que se’ls digui que es moguin de
nou. Els servos solament solen girar 180 graus (la meitat d’un cercle).

Ja que el servomotor solament gira 180 graus i l’entrada analògica varia de 0 a 1023, és necessari usar unafunció anomenada map() per canviar l’escala dels valors que produeix el potenciòmetre.

Un potenciòmetre és un tipus de divisor de tensió. Quan es gira el comandament del potenciòmetre, es canvia la relació de tensió entre el terminal central i el terminal connectat al positiu d’alimentació. És possible llegir el valor d’aquest canvi usant una entrada analògica de Arduino. Connectar per tant el terminal central a l’entrada analògica A0. D’aquesta forma es controlarà la posició del servomotor.

Quan el servomotor comença a moure’s, consumeix molta més corrent que si ja estigués movent-se. Això produirà una petita caiguda de tensió en la placa. Si es col·loca un condensador de 100uF entre el positiu i la massa prop del connector del servomotorcom es podrà atenuar qualsevol caiguda de tensió que es pugui produir.

També es pot col·locar un condensador de la mateixa capacitat entre els extrems del potenciòmetre, entre positiu i la massa. Aquests condensadors redueixen els canvis causats en la línia d’alimentació pels components de la resta del circuit.

Cal tenir molta cura en connectar aquests condensadors ja que tenen polaritat. Cal fixar-se que un dels pins del condensador aquesta indicat amb un signe menys (-), per tant haurà de connectar-se a massa i l’altre pin a positiu. Si un s’equivoca i col·loca algun condensador amb la polaritat contrària podria explotar.

PROGRAMACIÓ

  1. Inclou la llibreria del servomotor
  2. Crea l’objecte Servo