Arduino – Altes temperatures

RECORDA

Els interruptors i els pulsadores són digitals, perquè només poden estar encesos o apagats.
Els sensors de temperatura o de lz són analògics i recullen valors entre el 0 i el 1023, que corresponen a un rang entre 0 i 5V.

ACTIVITAT

Llegeix la sortida d’un sensor de temperatura i encén o apaga LEDs en funció de la temperatura que detecti.
Mostra pel monitor seriï les dades del sensor analògics, la seva conversió a volts i a graus centígrads.

COM FUNCIONA UN SENSOR DE TEMPERATURA?

Té 3 clavilles: GND, alimentació i pin.
El sensor TMP36 emet un voltatge directament proporcional en graus centígrads a la temperatura que detecta.

ESQUEMA*

*Poseu-li 3 leds.

Leer más

Introducció a Arduino

L’electricitat és un tipus d’energia, molt semblada a la calor, la gravetat, o la llum. L’energia elèctrica flueix a través de conductors, com un cable. L’energia elèctrica es pot convertir a altres energies per fer alguna cosa interessant, com encendre una llum, o fer que un altaveu emeti soroll.

Els components que pots usar per fer això, com a altaveus o bombetes, són transductors. Els transductors transformen altres tipus d’energia en energia elèctrica i viceversa. Les coses que converteixen altres formes d’energia en energia elèctrica solen anomenar-se sensors, i les que converteixen energia elèctrica en altres formes d’energia de vegades es diuen activadors.

Leer más

Primers components

LED

Un led, o díode emissor de llum, és un component que converteix l’energia elèctrica en lumínica. Els leds només permeten que l’energia flueixi per ells en una sola direcció. La pota més llarga es diu ànode (+) i és el que es connectarà a la potència, mentre que la pota més curta és el càtode (-) i es connectarà a la terra.  Leer más

Torneig amistòs Claret-Casp ’18

El 14 de Desembre durem a terme una competició amistosa amb el col·legi Jesuïtes Casp.

Aquest torneig girarà al voltant del transport de fruita i constarà de 4 proves sorpresa, cada una més difícil que l’anterior, sobre aquest tema.

Per preparar-nos pel torneig, farem servir una catifa igual a la que es mostra a la imatge anterior, delimitada per 4 parets, i farem reptes a classe semblants als que ens trobarem el dia de la competició.

NORMATIVA GENERAL

Cap de les parts del robot, a excepció dels cables, pot sobresortir de les àrees quadrades del taulell.

El robot podrà fer el camí que vulgui, sempre i quan no desmonti altres elements que es puguin trobar sobre el taulell.

REPTE 1

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd i aparcar totalment al quadrat vermell.

REPTE 2

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd, agafar una fruita i deixar-la al quadrat groc, on també haurà d’aparcar.

REPTE 3

Un vehicle ha de sortir del quadrat vermell i deixar 2 fruites als quadrats verds que es vulgui, exceptuant el quadre verd de l’esquerra, on haurà d’aparcar.

REPTE 3

Un vehicle ha de sortir del quadrat verd, agafar la fruita vermella (col·locada de forma alaetòria) i deixar-la a la zona vermella, on haurà d’aparcar.

Molí motoritzat

Al projecte d’avui construirem un molí de vent, però fent servir un motor de correct contínua (així que no serà de vent…).

QUÈ CAL SABER SOBRE ELS MOTORS

Controlar motors amb Arduino és més complicat que simplement encendre i apagar díodes LEDs per un parell de raons. Primer, els motors necessiten més quantitat de corrent que la que els pins d’Arduino poden subministrar, i segon, els motors poden generar el seu propi corrent a través d’un procés anomenat inducció, el qual pot danyar el circuit si no es té en compte i no es corregeix. Leer más

Ping Pong Game

INSTRUCCIONS BÀSIQUES

S’ha de dissenyar un jos de pingpong per a 2 jugadors que s’acabi quan un dels dos arribi a 5 punts. Les pales s’han de moure amb les tecles que volgueu del teclat i el moviment de la bola ha de ser constant i continu.

Necessitarem:

  • 3 personatges:
    • bola (on hi haurà el programa «gros»)
    • pala del player 1 (posició inicial i moviment)
    • pala del player 2 (posició inicial i moviment)
  • Background amb els límits laterals pintats de colorspingpoong

Leer más

Temporitzador amb leds

En este proyecto construiremos un reloj de arena con un sensor de inclinación y  leds que se irán encendiendo uno a uno cada 10 segundos.

Hasta ahora, cuando se ha querido que suceda algo al pasar un intervalo de tiempo específico con Arduino se ha usado la instrucción delay(), la cual es útil pero un tanto limitada. Cuando se ejecuta delay() Arduino se paraliza hasta que se termine el tiempo especificado dentro de esta instrucción. Esto significa que no es posible trabajar con las señales de entrada y salida mientras está paralizado.

Delay tampoco es muy útil para llevar un control del tiempo transcurrido. Resulta un tanto engorroso hacer algo cada 10 segundos utilizando para ello delay junto con este tiempo de retraso.

La función millis() ayuda a resolver estos problemas. Realiza un seguimiento del tiempo que Arduino ha estado funcionando en mili segundos.

Los datos de tipo largo o long pueden guardar números de 32 bits (entre -2147483648 y 2147483647). Ya que no es posible contar el tiempo hacia atrás usando números negativos, la variable para guardar el tiempo que hay que usar en la función mills() se llama unsigned long. Cuando un tipo de datos es llamado unsigned (sin signo), solo trabaja con números positivos.

El sensor de inclinación trabaja igual que un interruptor pulsador. En su interior disponen de una pequeña cavidad con una bola de metal. Cuando el interruptor se gira la bola de metal se mueve en su interior rodando hasta uno de los extremos de la cavidad, haciendo que dos terminales se conecten entre sí de forma que se cierra el circuito que está conectado a la placa de pruebas. En ese momento el reloj de arena digital comenzará a contar un tiempo de 60 segundos encendiendo un LED, de los 6 de que dispone, cada 10 segundos.

Leer más